LA CGT S'OPOSA Al fet que LA GENERALITAT DESTINE ALTRES 5´2 MILIONS D'EUROS A SUBVENCIONAR als SINDICATS UGT I CCOO I A la PATRONAL CIERVAL

Davant la notícia que està apareixent aquests dies en diversos mitjans de comunicació sobre un nou pagament per part del govern valencià a la patronal autonòmica i als dos sindicats semioficiales -en aquest cas per una suma de 5´2 milions €- la Confederació General del Treball del País Valencià (CGT-PV) vol denunciar aquesta forma gens encoberta de finançar a les organitzacions sindicals i patronals que, damunt de cobrar del públic, fan possibles els pactes i reformes que han acabat pràcticament amb tots els drets i garanties de la classe assalariada.

Lluny de pretendre la CGT que el repartiment d'aqueixes ajudes es faça de manera que també abast a la resta de sindicats, la proposta de l'organització anarcosindicalista és que aquestes quantitats (i moltes altres més, que les diferents administracions atorguen graciosament al sindicalisme de serveis) es destinen a ajudar a les famílies que realment ho necessiten; ja siga en programes per a la dependència, refugiats, persones en atur, assistència a majors, dones maltractades, ajuda escolar, etc.

És doblement lamentable que quan estem vivint una de les èpoques més dures per als sectors socials amb menys recursos, se seguisquen finançant organitzacions, fundacions, etc. l'aportació de les quals al benestar comú és més que discutible. Máxime si tals ajudes se segueixen atorgant per governs de partits que havien promès acabar amb el balafiament dels recursos públics i posar fi a la política de retallades a la despesa social empresa pels governs anteriors.

Des de CGT opinem que l'experiència de tots aquests anys, tant amb governs socialistes com a populars, demostra que la pluja de milions que periòdicament s'han anat concedint a UGT, CCOO i patronal per la signatura d'acords amb la declarada pretensió de crear ocupació, millorar la formació dels treballadors, prevenir els accidents laborals o facilitar la transparència de les institucions, no han aconseguit cap dels seus supòsits objectius.

Com a prova del que manifestem ací estan les elevades dades d'atur, pobresa o sinistralitat laboral a la Comunitat Valenciana, o la trista circumstància que hagen hagut de ser honrats funcionaris o la pròpia CGT -amb els seus minvats recursos- els qui han descobert els nombrosos casos de corrupció que s'han produït en els organismes i empreses públiques depenents de la Generalitat, mentre els dos sindicats amb més obligació i possibilitats de denunciar aquests casos, sembla que miraven per a un altre costat.