La Llei de Mútues Patronals, l'arma de destrucció massiva de la salut dels treballadors, ja és un fet des de l'1 de gener de 2015

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball, la CGT-PV (Confederació General del Treball del País Valencià) vol cridar l'atenció sobre l'elevat nombre de víctimes que el desenvolupament de l'activitat laboral representa en el nostre país, máxime quan l'activitat laboral -i per tant el nombre d'hores treballades i el de persones ocupades- no deixa de disminuir des de 2008.

Les dades de 2014 llancen un total de 482.578 accidents amb baixa, enfront dels 468.030 de l'any 2013. Açò significa un augment de la sinistralitat laboral del 3´2% respecte a l'exercici anterior. Quant al nombre d'accidents mortals, també s'ha produït un lleuger increment del 1´4%, passant de 558 en 2013 a 564 en 2014. 

També s'han registrat el passat any 698.024 accidents sense baixa (un 1´6% més que en 2014). Sobre l'elevat nombre d'accidents sense baixa, des de la CGT consideren que són els serveis mèdics de les empreses i les mútues patronals els que, de forma comprovada, influeixen en molts treballadors (especialment en els eventuals i precaris) perquè seguisquen treballant (en el mateix o un altre lloc) malgrat estar en molts casos amb lesions de consideració. De no donar-se aquesta situació de pressions a les víctimes d'accidents, l'increment de la sinistralitat real ens oferiria unes xifres encara més alarmants.

Precisament és sobre la mútues on CGT vol recordar que el Govern del PP, enemic número u dels drets dels treballadors i treballadores, torna a mostrar el més absolut menyspreu cap a un dels drets essencials de la vida: la salut, en aquest cas la salut laboral, la qual es converteix en un article de luxe i per tant, privatiu de les classes altes i poderoses (empresaris, polítics, executius, directius).

La Llei es constitueix sobre tres principis, absolutament oposats al principi de garantir sempre la salut i aquests són:

Primer: Conceben a les persones treballadores malaltes pel fet de treballar, com a autèntics delinqüents, els quals són sempre presumiblement sospitosos de cometre frau, intentant escaquearse de la seua obligació de treballar.
Per tant i basat en aquesta concepció, la Mútues Patronals es converteixen en gestores de totes les baixes, bé per accidents de treball i/o malaltia professional, bé per Incapacitats Temporals per contingències comunes. La seua missió vigilar i castigar.

Segon: El sistema públic de salut, els i les professionals de la medicina, que accedeixen al treball per concurs públic on es valora els seus mèrits i la seua capacitat, es veu qüestionat professional i mèdicament, deixant en mans del mercat privat (medicina privada) la capacitat per a determinar si una persona treballadora es troba malalta o no i, ací, els criteris del mercat (rendibilitat, productivitat) prevaldran sobre la realitat de la salut.
Totes les Empreses vénen obligades a contractar els serveis d'una Mútua, havent d'ingressar un percentatge del salari de cada persona treballadora a la Tresoreria de la Seguretat Social. Per tant si bé les aportacions les realitza l'Empresa, no oblidem que són rendes del treball dels i les assalariats i assalariades. Quan ens “accidenten”, quan ens causen una malaltia professional” els patrons, la Mútua té l'obligació de córrer amb les despeses del nostre restabliment i, en conseqüència, com més escurcen el període de recuperació, com més disminuïsquen el temps de la baixa, quants menys recursos hagen d'utilitzar (proves, consultes, teràpies, etc.), quantes menys morts per malalties professionals existisquen, més benefici per a la Mútua. Què té a veure açò amb la garantia de la salut? Gens, absolutament gens.

Tercer: La privatització de la salut laboral, es deixa en mans dels gegants de capital de risc (fons voltors), els quals copen el mercat de les societats de prevenció. Gegants sanitaris com IDC Salut, anteriorment anomenat Capio, està controlat pel fons de capital de risc CVC, arribant a copar més del 30% de tot el “mercat de la prevenció”, amb una facturació propera als 300 milions d'euros, més de 154.000 empreses clients i controlant i vigilant la “salut” de 4,5 milions de treballadores i treballadors.