La nova proposta de Regalament sobre importació
d’organismes modificats genèticament (OMG) de la Comissió Europea desmenteix
les seves afirmacions de que no es plegaria a les pressions dels EEUU
sacrificant preocupacions ambientals i de salut en pro del lliure comerç.
La Comissió Europea ha afirmat reiteradament que els
transgènics quedarien fora de les negociacions del Tractat de Lliure Comerç amb
els Estats Units (TTIP en anglès), i que aquest acord en cap cas posaria en
perill la seguretat dels aliments dins la Unió Europea.
No obstant, la proposta de normativa de la Comissió de 22
d’abril de 2015 constitueix un clar intent d’agilitzar l’entrada d’OMG dins la
Unió Europea, i eliminar d’un cop la possibilitat que els governs puguin
prohibir l’entrada d’aquest tipus de productes dins el seu territori per raons
ambientals o de seguretat alimentària.
 |
| Dia de Acció Global contra el TTIP 18 abril 2015| Autor: ECOLOGISTES EN ACCIÓ |
La proposta de Reglament de la Comissió es presenta com un avenç en la
“democratització” de les decisions europees sobre importació d’ OMG, però en
realitat suposa un clar retrocés encaminat a agilitzar el procés europeu
d’autorització. El més greu, no obstant, es que elimina la possibilitat de que
els països s’aferrin a la clàusula de salvaguarda que ha permès als governs
fins hores d’ara respondre a les legítimes preocupacions ciutadanes per
qüestions de salut i medi ambient.
El procés d’autorització d’OMG dins la Unió Europea permet a la Comissió donar llum verda a un producte modificat genèticament si hi ha falta d’acord del Consell. La Comissió ha utilitzat de manera sistemàtica aquesta prerrogativa, aprovant nous OMG sense comptar les objeccions dels governs i de la ciutadania europea.
El procés d’autorització d’OMG dins la Unió Europea permet a la Comissió donar llum verda a un producte modificat genèticament si hi ha falta d’acord del Consell. La Comissió ha utilitzat de manera sistemàtica aquesta prerrogativa, aprovant nous OMG sense comptar les objeccions dels governs i de la ciutadania europea.
La proposta de Reglament de la Comissió reconeix aquest dèficit democràtic i proposa canviar les normes existents, eliminant de la regulació comunitària la dita clàusula de salvaguarda i permeten contràriament als països prohibir l’ús d’OMG amb fins alimentaris. Tot això amb el pretext de retornar als països la capacitat de decisió.
A primer cop d’ull sembla positiu, però no és així si s’analitza la lletra petita. La nova normativa ni tan sols cita el principi de precaució i no permet en cap cas als governs fer al·legacions ambientals ni de salut per prohibir un OMG dins el seu territori. A més, estableix que tota prohibició restarà supeditada a unes normes internacionals comercials (sobre no discriminació a les importacions, per exemple), que pràcticament dificultaran qualsevol decisió en aquest sentit. En cas d’aprovació, la proposta de Reglament consolidaria un procés d’autorització de la qual la darrera decisió es sostrau al control democràtic i què atorgaria major pes decisori als dictàmens de l’Agència Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA), els conflictes d’interès de la qual han estat fortament criticats pel Parlament Europeu.
Paral·lelament,
la Comissió està mesurant la possibilitat d’aprovar en els pròxims dies
l’entrada dins la Unió Europea de 17 nous OMG per al consum humà o animal. Els
nous OMG inclouen varietats de blat de moro i de soja tolerants a diferents
herbicides, inclòs el glifosat, classificat recentment per l’Organització
Mundial de Salut com a probable cancerigen.
 |
| Dia de Acció Global contra el TTIP 18 abril 2015| Autor: ECOLOGISTES EN ACCIÓ |
També està previst renovar l’autorització del NK-603, un
blat de moro transgènic l’aprovació del qual va ser molt controvertida al 2007,
al revelar-se l’existència de dades que suggerien la seva possible toxicitat.
La Comissió podria donar llum verda, a més a més en els propers dies, a l’entrada en Europa de varis OMG dels denominats de trets “combinats”, que incorporen varis caràcters transgènics. Aquests OMG han estat desenvolupats per la indústria en resposta a la proliferació de “súper plagues” i males herbes resistents als pesticides utilitzats en els cultius transgènics, i cercenen la dependència agrícola dels agroquímics tòxics i la seva acumulació en els aliments. D’altra banda, en l’avaluació d’aquests productes no s’han tingut en compte els efectes sinèrgics que podrien produir-se al combinar-se varis d’aquests trets en una mateixa varietat.
Totes aquestes propostes estant sent considerades en Brussel·les des de fa algun temps, però resulta significatiu el fet que la Comissió agilitzi la seva tramitació justament coincidint amb l’inici de la 9ª ronda de negociacions del TTIP a Nova York, i segurament aquesta coincidència no és causal. Fins ara, un procés més rigorós i lent d’autorització en la Unió Europea ha suposat la pèrdua d’un important mercat per a les exportacions agrícoles més importants dels EEUU (la soja i el blat de moro), per la qual cosa obrir els mercats europeus a les exportacions estatunidencs de transgènics és un dels objectius de les negociacions del TTIP. Es tractaria, ni més ni menys, d’una mostra de bona voluntat per part de la Comissió Europea, que es plega a les demandes dels Estats Units -i de la pròpia agroindústria europea- pel que fa a regulació i aprovació d’OMG.
La proposta de Reglament hauria de sotmetre’s encara a un llarg procés de debat i aprovació per part del Parlament i del Consell Europeu. Per tot això, les organitzacions signants reclamen la retirada de la proposta de normativa sobre autorització de transgènics i no sacrifiqui la sobirania alimentaria, la salut dels ciutadans i el medi ambient a les exigències del lliure comerç.
La Comissió podria donar llum verda, a més a més en els propers dies, a l’entrada en Europa de varis OMG dels denominats de trets “combinats”, que incorporen varis caràcters transgènics. Aquests OMG han estat desenvolupats per la indústria en resposta a la proliferació de “súper plagues” i males herbes resistents als pesticides utilitzats en els cultius transgènics, i cercenen la dependència agrícola dels agroquímics tòxics i la seva acumulació en els aliments. D’altra banda, en l’avaluació d’aquests productes no s’han tingut en compte els efectes sinèrgics que podrien produir-se al combinar-se varis d’aquests trets en una mateixa varietat.
Totes aquestes propostes estant sent considerades en Brussel·les des de fa algun temps, però resulta significatiu el fet que la Comissió agilitzi la seva tramitació justament coincidint amb l’inici de la 9ª ronda de negociacions del TTIP a Nova York, i segurament aquesta coincidència no és causal. Fins ara, un procés més rigorós i lent d’autorització en la Unió Europea ha suposat la pèrdua d’un important mercat per a les exportacions agrícoles més importants dels EEUU (la soja i el blat de moro), per la qual cosa obrir els mercats europeus a les exportacions estatunidencs de transgènics és un dels objectius de les negociacions del TTIP. Es tractaria, ni més ni menys, d’una mostra de bona voluntat per part de la Comissió Europea, que es plega a les demandes dels Estats Units -i de la pròpia agroindústria europea- pel que fa a regulació i aprovació d’OMG.
La proposta de Reglament hauria de sotmetre’s encara a un llarg procés de debat i aprovació per part del Parlament i del Consell Europeu. Per tot això, les organitzacions signants reclamen la retirada de la proposta de normativa sobre autorització de transgènics i no sacrifiqui la sobirania alimentaria, la salut dels ciutadans i el medi ambient a les exigències del lliure comerç.
ATTAC CASTELLÓ, Plataforma Rural, Campanya estatal NO al TTIP.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada