La doble maledicció de ser homosexual i obrera

Una conductora d'autobusos reconeix obertament la seua homosexualitat i és acomiadada fulminantment. Qualsevol diria que aquesta notícia es correspon amb un d'aqueixos llunyans països als quals associem amb sistemàtiques violacions a les llibertats, però no. És una notícia ocorreguda en l'Estat espanyol fa menys d'un any, encara que poguera semblar de l'època en la qual a les persones homosexuals se'ls aplicava la llei de vagues i maleantes.

De fet, no es tracta d'un cas aïllat. Segons una recerca de l'Agència Europea dels Drets Fonamentals que es va publicar al maig de 2013 i en la qual es va entrevistar a 93.000 persones gais, lesbianes, bisexuales i transgénero*, un 20% d'els qui havien estat treballant o cercant ocupació durant l'últim any, van patir algun tipus de discriminació per la seua orientació sexual.

Aquesta situació s'agreuja a més en el context de les successives reformes laborals que han anat abaratint i facilitant l'acomiadament. Una situació que precariza i empobreix doblement a qui, a més de pertànyer a la classe treballadora, no compleix amb la heteronorma encara àmpliament imposada en molts àmbits de la nostra societat.

És per açò que tot sindicat o moviment social que lluite pels drets de la classe treballadora no pot deixar de prestar una atenció especial a aquelles persones que, en ple segle XXI, segueixen tenint una orientació sexual inacceptable per a qui ostenta els mitjans de producció.