La invisibilizació de la diversitat de gènere i el seu paper marginador

Després de llegir l'informe de l'Agència Europea dels drets Fonamentals sobre les discriminacions patides en la UE i Croàcia pels col·lectius LGTB, ens assaltava el dubte sobre si no s'havia tingut en compte a les persones intersexuales i queer per a realitzar l'estudi o si simplement li les havia inclòs implícitament en el grup transgénero.

Açò pot semblar relativament irrellevant però no deixa de ser un revelador símptoma del paper que juga la invisibilización en l'especial marginació social que pateixen les persones que no s'ajusten al rol de gènere que socialment se'ls assigna. El desconeixement genera el brou de cultiu necessari perquè afloren les fòbies i les dades estan ací per a demostrar que els qui més pateixen la invisibilización són també a els qui més es discrimina. Si una de cada cinc persones s'ha sentit discriminada per la seua orientació sexual en el món laboral, la proporció ascendeix a una de cada tres quan parlem de discriminacions per identitat de gènere. Una diferència notable que s'aprecia també en altres qüestions com les amenaces o les agressions físiques.

Així que quan els mitjans de comunicació, la indústria de la cultura o el sistema educatiu es neguen sistemàticament a abordar la interesexualidad, la identitat queer o fins i tot la realitat de les persones transgénero, estan contribuint per omissió a la brutal discriminació que pateixen els qui no s'ajusten a la identitat de gènere que els ha sigut socialment assignada. És per tant fonamental que els col·lectius i organitzacions obreres de base facen seua, a més de la lluita de classes, la lluita per a educar a la societat en el coneixement i el respecte per la diversitat de gènere.